Mestres Contemporanis

Els mestres contemporanis del Moco representen el futur de l'art. Són artistes que han deixat empremta, autors d’un llegat que esdevindrà font duradora d'inspiració.

Són les veus del demà, els creadors d’una obra que convida a participar l’activista que portem dins, que dona un nou sentit a allò que hem viscut i ens entrega el poder per liderar amb amor. Els artistes contemporanis presents al Moco desafien les normes i ens empenyen, d’aquesta manera, a reflexionar i qüestionar el món que ens envolta.

L’impacte d’aquests artistes s’estén al nostre entorn, des de la política i el medi ambient fins a la societat i la cultura pop. Són creadors que no es limiten a sumar-se al joc: en canvien les regles.

Quan hom creuria que només les nostres divisions i diferències són capaces d’omplir els informatius de darrera hora, els mestres contemporanis de Moco ens ofereixen la història de molts que es converteixen en un.

Miracle 3 de Marina Abramović és un examen poderós i angoixant de la realitat de la guerra i el seu impacte devastador en la vida humana. Miracle 3 és un testimoni del compromís de l’artista conceptual d’explorar els temes més urgents del nostre temps i abordar-los a través del seu art.A les seves performances, Abramović explora els límits del cos i la ment, tot passant per diferents estats mentals en la recerca d’una transformació emocional i espiritual.

“El meu treball és emocional i mai amago res”. - Marina Abramović

Quan hom pensaria que només les nostres divisions i diferències són capaces d’omplir els informatius de darrera hora, els mestres contemporanis del Moco ens ofereixen la història de com moltes veus poden unir-se en una de sola.

Durant segles, les convencions de la història de l'art occidental han limitat la representació i han donat forma a com pensem que ha de ser el retrat del poder. L'artista afroamericà Kehinde Wiley reescriu la història i presenta un retrat de la identitat negra marcat per la diversitat. La seva obra constitueix un veritable document sobre el poder, la complexitat i la bellesa de la comunitat negra, i una via, alhora, per abordar el complicat paisatge social i polític en què vivim. Amb les seves obres, Kehinde Wiley confronta la no sempre fàcil realitat actual i reviu problemes complexos que, altrament, romandrien sense resoldre.

Wiley ens motiva a qüestionar el món que ens envolta i a fer-nos la següent pregunta: com ha de ser l'aparença d'algú orgullós, elegant i noble?

Quin és el significat de la vida?

Com tot ésser humà, Damien Hirst s’enfronta a aquesta qüestió fonamental. A la recerca de respostes, Hirst reuneix en la seva obra temes com la mort, l'art, la ciència i la religió. Són temes que troben connexió en la peça The Immaculate Heart – Sacred (El cor immaculat: Sagrat), on l’artista aprofita per al·ludir al paper cada cop més decisiu de la ciència a l’hora de proporcionar-nos respostes davant les grans preguntes de la vida. Hi ha espai per a allò sagrat en la nostra societat moderna?, es demana Hirst. I si la resposta és sí, a quins objectes atorgaríem tal categoria?

El Moco vol ser un museu inclusiu. El nostre propòsit és crear espectacles i exposicions accessibles que il·luminin, inspirin i empoderin la comunitat. És això el que ens ha convertit, en poc temps, en un punt de referència per als amants de l'art d’arreu del món.

Com el seu nom indica, l'art modern i contemporani forma la col·lecció del Museu Moco. Entre les obres que exhibim o hem exhibit en el passat s’inclouen peces de Tracey Emin, Damien Hirst, KAWS, Jeff Koons, Hayden Kays, Mungo Thomson, Julian Opie i molts més.

La col·lecció del Moco inclou una gran diversitat d'artistes contemporanis. Entre ells, per exemple, Mungo Thomson, qui reflexiona sobre com els mitjans de comunicació populars arxiven i immortalitzen el pas del temps. En una època de pandèmies i guerres, farcida de moments històrics, és inevitable preguntar-nos: quin és el meu lloc en aquest món i com puc canviar la realitat?

Experimenta l’obra dels mestres contemporanis al Museu Moco de Barcelona.

Deixa’t portar per l’obra de Yago Hortal, o endinsa’t en el color i el ritme de Nick Thomm. Desperta la teva consciència amb l’impacte i la poderosa reflexió de Fact (Fet), de Hayden Kays, o canvia la teva perspectiva històrica amb la interpretació contemporània que fa David LaChapelle del Sant Sopar a Last Supper (Última Cena).

Moco dona veu a l'art de carrer tot connectant persones, desafiant ideologies i estimulant la participació. A Amsterdam, el Moco ha ofert un espai a l’obra de creadors que fomenten el diàleg sobre el món que compartim. És el cas d’OSGEMEOS, que protagonitzen una sala del museu amb la idea d’oferir una experiència immersiva. Aquests bessons (així es tradueix el seu nom artístic), mantenen un vincle insòlit en la seva manera de crear. Fortament influïts per la cultura pop, la música i el folklore, aquests artistes de carrer han fet sensació a tot el món amb els seus paisatges de somni, de colors vius i textures diverses, i habitats per personatges de color groc. Deixeu-vos envoltar pels sons que acompanyen obres com Irie Voice (La veu irie), Moon (Lluna) o Untitled (Horse) (Sense títol: Cavall).

Per la seva banda, Invader dona la benvinguda als visitants del Moco de Barcelona amb l'obra més ambiciosa de l'artista: Rubik James Bond Girl (Noia Bond de Rubik), un homenatge a l’emblemàtic personatge femení dels films de James Bond i a com ha anat evolucionant des del seu debut el 1962 fins als nostres temps.

El Moco de Barcelona dona veu a creadors contemporanis d’art de carrer per reflectir la modernitat del nostre present, amb obres de Ben Eine o Town and Concrete, entre d’altres.

[Takashi Murakami. Pink River]
Data: 2015
Tècnica: Acrílic sobra tela
Mides: 220 x 540 cm
Col·lecció: Col·lecció privada
Foto: Cortesía de Takashi Murakami/Kaikai Kiki Co., Ltd.

La nostra col·lecció exhibeix obres d'art en préstec i de la Col·lecció Moco. Mantenim les nostres exposicions en constant evolució, de manera que cada visita sigui una experiència nova. Això significa que de vegades algunes obres d'art en línia no estan sempre a la vista al museu. Agraïm la vostra comprensió.