L’art de col·leccionar obres d’art segons Tommy Hilfiger

Paulijn van der Pot
Vas començar a col·leccionar art a mitjans dels anys 80, un moment fascinant de la història cultural en què va tenir lloc una pol·linització creuada entre música, moda i art. Com a part integrant d’aquell panorama creatiu (Warhol, Basquiat, Haring, Madonna, Blondie, Grace Jones, The Rolling Stones), vas presenciar el naixement del hip-hop i l’esplendor de la cultura de carrer i dels grafits. Com va marcar allò la teva estètica i fins a quin punt va determinar la teva passió per l’art pop?

Tommy Hilfiger
Nova York és un veritable gresol de persones, idees i cultures. La gent increïble que vaig conèixer quan m’hi vaig mudar, inclòs Andy Warhol, va tenir un gran impacte en la meva fascinació per la cultura pop. Va ser aleshores quan va sorgir la meva passió de col·leccionar pop art. La meva primera obra va ser una sèrie de deu litografies de Mick Jagger fetes per Warhol i signades per tots dos. Aquella confrontació d’imatges i creativitat també va influir el meu estil. M’inspiro en el que anomeno «FAME»: Fashion Art Music Entertainment (moda, art, música i entreteniment). Col·laborar amb tota una sèrie d’icones de la cultura pop i amb marques que són tendència ha estat una part important del nostre llegat des d’aleshores.

PP
Quan i on vas conèixer Warhol, Basquiat i Haring?

TH
Vaig conèixer l’Andy Warhol a finals dels 70. Als 80s, sovint anàvem plegats a Studio 54, a Nova York. Allà t’hi podies trobar en Jean-Michel Basquiat i en Keith Haring i tota mena d'estrelles del rock, actors de Hollywood, artistes i famosos. Va ser una època molt divertida. L’Andy em va convidar al seu estudi, The Factory, perquè veiés la seva obra. Em va entusiasmar la seva manera de combinar la moda, l’art, la cultura pop i l'espectacle. Recordo que li vaig demanar per què feia el que feia i em va contestar breument «Perquè m’agrada». Allò em va colpir i encara ara miro d’aplicar-ho a la meva vida.

PP
A principis dels 90, es va criticar que fóssiu l’única marca de moda amb logotips grans a les peces de roba, però va acabar essent una iniciativa encertada i aquells logotips es van convertir en una mena de tanques publicitàries «amb potes» al carrer. Es podria dir que et vas inspirar en artistes com Warhol, Lichtenstein, Haring o Hirst, que han sabut fusionar creativitat i mercantilisme?

TH
Aquests artistes tenien visió de futur i sempre establien les seves pròpies normes. Mai no demanaven permís ni aprovació. Agafaven l'esperit de l’època i l’interpretaven a la seva manera. No seguien les tendències; les creaven. Aquella actitud envers la creativitat i aquella determinació em van proporcionar la confiança necessària per perseguir els meus propis somnis. Tenia una visió clara del que volia aconseguir sense importar-me què en pensés la resta i és el que m’ha mantingut centrat durant més de 35 anys. La moda és reinventar i trencar barreres, però mantenint-se fidel a l'esperit de la pròpia marca.

PP
Com a fervent col·leccionista d’obres i gran promotor de les arts, pots explicar perquè l’art és tan rellevant?

TH
Col·leccionar art pop i contemporani és una de les meves aficions preferides, fins i tot potser una obsessió. L’art permet qüestionar i inspirar. Pot captar un moviment, un moment, una emoció. No hi ha límits; només la imaginació.

PP
La teva col·lecció d’art se centra principalment en l’art pop i contemporani i he llegit que t’agrada l’art de carrer i els grafits; tots aquests gèneres artístics es caracteritzen per ser populars, democràtics, activistes i sensibles als moviments socials, i normalment miren de transmetre un missatge. És aquesta preferència un reflex de la teva personalitat?

TH
Sempre m’ha encantat l’art pop per la potència del missatges que és capaç de transmetre. Una obra d’art que pot semblar divertida i irreverent a simple vista pot arribar a tenir un efecte real en la societat. Des del principi, volia crear una moda que transmetés històries agosarades. Volia una marca amb un esperit inclusiu i una filosofia democràtica, una moda que pogués portar qualsevol. Aquests principis fonamentals han donat forma a la marca: des del moment d'escollir col·laboradors que reflecteixen els nostres valors, com Romeo Hunte i Indya Moore, fins a l’hora de crear una oferta de productes i experiències més inclusives.

PP
El 60 % del públic del Moco té menys de 30 anys. Què en penses de l’art i el jovent? Creus que les col·laboracions entre artistes visuals de renom i marques de moda fan l'art més accessible als joves?

TH
Sens dubte, des d’un punt de vista creatiu, les obres dels artistes joves aporten energia i una perspectiva original. Sempre hem escollit representants i col·laboradors que comparteixin els nostres valors i que ens ajudin a adaptar les nostres històries positives als públics i cultures locals. M’entusiasma veure tota una nova generació de dissenyadors i artistes emergents que trenquen amb el model tradicional de la moda amb els seus missatges i nosaltres volem ser la plataforma on puguin compartir la seva obra.

PP
Casa vostra és com una galeria d’art privada. Què us motiva a col·leccionar art i què se sent estant envoltat d’art?

TH
M’inspiro i aprenc constantment de tot i de tothom que m’envolta (pintors, músics, escriptors, esportistes, fotògrafs...), de qualsevol amb una perspectiva diferent a la meva. Per això, m’agrada envoltar-me d’art que sigui estimulant i divertit. Afortunadament, la meva esposa Dee i jo compartim la passió de col·leccionar art i dissenyar interiors. Busquem permanentment peces que ens aportin realment quelcom de diferents maneres, ja sigui pel missatge, per l’impacte estètic o per la història que hi ha darrera de l’obra o de l’artista. A cada habitació hi ha com a mínim una peça d’art emblemàtica, que és la que determina el disseny de l'estança. Ara bé, per a nosaltres és important que tot el que escollim reflecteixi qui som i que les nostres llars tinguin molt de caràcter i siguin divertides i acollidores.

PP
Quina obra d’art de la teva col·lecció no vendries mai?

TH
Mai no vendria el meu Disintegration — The Crown of Life (Desintegració: La Corona de la vida) de Damien Hirst. Me’l va regalar el Mick Jagger per Nadal l’any 2004.

PP
En arribar a casa després d’un dia dur, hi ha alguna obra d’art concreta que et consoli, de la mateixa manera que a algunes persones els reconforta una cançó específica?

TH
Per a mi, la família ho és tot. Per això, em reconforten molt els retrats dels meus fills que tinc a la meva oficina a la ciutat de Nova York, obra del famós caricaturista nord-americà Al Hirschfeld.

PP
Com a persona centrada en l’àmbit artístic, hi ha algun artista emergent en qui hauríem de parar esment i per què?

TH
La pintora i creadora de patrons nigeriana Uzo Njoku i l’artista ghanès Annan Affotey. Estigueu-ne a l’aguait.

PP
Què inclou la teva llista de desitjos?

TH
La peça que sens dubte m’agradaria tenir és Flag (Bandera) de Jasper Johns. Malauradament, no és a la venda. Està exposada al MoMA i m’encanta anar a contemplar-la quan soc a Nova York.