Sofia Crespo

La nostra experiència ens permet saber que algunes coses són blaves i altres verdes, que unes tenen una forma determinada i altres desprenen una olor concreta. Les categories es converteixen en paraules, i aquestes formen frases que ens permeten llegir el món que ens envolta. Però aquestes frases solen ser convenientment enganyoses.

El terme «espècie» reuneix en ell mateix tota una sèrie de mots que ens ajuden a orientar-nos en el món natural. Podem diferenciar amb gran nivell de detall un tipus de papallona d'un altre. Potser per a les papallones les coses no són tan detallades; tal vegada en el seu cas el concepte de ressonància s'acosti més a la veritat, ja que, com la resta de la vida, es troben en constant mutació i transmutació. Sempre evolucionant, adaptant-se, creuant-se i experimentant. No importa la definició, sinó com ressonen entre elles a l’hora de compartir l'espai i els recursos, a l’hora de protegir-se o d'aparellar-se.

L'absència de ressonància pot implicar una competència més gran pels recursos i una manca d'oportunitats d'aparellament. És en la fluïdesa dels individus de cada nova generació on resideix la bonica força de la papallona: una miríada de tons ressonants que formen un paisatge sonor en constant evolució, en un paisatge de vibracions transmutatives més gran encara.