Comprendre l’art de Banksy
Girl with Balloon (Noia amb globus), de Banksy, és sens dubte una de les imatges més emblemàtiques del segle xxi. Reconeixible a l’instant, l’obra deu el seu èxit a la facilitat amb què s’ha reproduït i difós en línia per part d’una nova generació d'amants de l'art familiaritzats amb la tecnologia. Malgrat tot, no queda ja als carrers de Londres cap de les primeres versions de l’obra, de les quals només ens en donen testimoni la sèrie de teles que se’n va fer el 2003 i les posteriors impressions que se’n publicaren.

La popularitat d’aquesta obra és enorme. No fa gaire van ser escollida l'obra favorita dels britànics, batent quadres com The Hay Wain (El carro de fenc) de John Constable o The Fighting Temeraire (El Temerari) de Turner. Com ha aconseguit l’obra d'un pintor de grafits de Bristol, orgullós de crear al marge del sistema, vèncer algunes de les principals joies dels museus britànics?

Com moltes de les obres més cèlebres, l’èxit d’aquesta peça rau en la seva simplicitat: unes senzilles línies negres i un cor vermell contra un fons blanc. La immediatesa visual de la imatge és la clau de la seva popularitat. El centre de la composició l’ocupa el cèlebre estergit de la nena, que estén la mà cap al globus amb forma de cor que sembla que acabi d’escapar-se-li dels dits. A banda d'aquesta immediatesa, tanmateix, l’obra conté també una qualitat enigmàtica, que fa difícil desxifrar-ne el veritable significat.

Si l'obra es refereix a la llibertat, l'alliberament, la dignitat, la pèrdua, la temporalitat o l'esperança, això queda en mans de l'espectador; el que és indubtable és el seu etern atractiu. El març de 2014, l'artista tornaria a recuperar la imatge, que reelaboraria amb una versió titulada #WithSyria (#AmbSiria), amb què volia cridar l’atenció sobre els tres anys del conflicte sirià. Alhora, publicava una versió animada amb la veu de l'actor Idris Elba, com a part de l’esforç de posar fi a la crisi que assotava el país àrab.